Terrassa, a 14 de febrer de 2014
Benvolgut Gaspar:
Des del dia que et van comunicar que paties una malaltia greu i que no era possible eradicar-la mèdicament, ens has donat un testimoni de fortalesa i de fe en el Senyor, que mai
podrem agrair-te prou. Ens deies que havíem d'acceptar les coses com venien per
poder tirar endavant, posant-hi el millor de nosaltres mateixos. Que Jesús , el Fill de Déu, a la creu, ens
mostrava fins a quin punt ens estimava i compartia amb nosaltres el patiment, el mal i la
mort, i com els havia vençut, donant la seva vida i ressuscitant per a salvar-nos.
Aquest divendres al matí has acabat el teu pelegrinatge entre nosaltres aquí a la terra i has deixat
una petjada molt fonda en els nostres cors. En tot moment has tingut a la
teva esposa estimada, l'Anna Maria, al teu costat, que amb un amor sincer
ha fet tot i més perquè et sentissis ben atès, ben acompanyat, ben
estimat. I prou que li has agraït. També has tingut els teus fills, els teus
nets i a tota la família ben a prop, mostrant-te la seva estimació i el seu agraïment per tot el
que els has donat.
Els nois i noies, joves i adults, familiars, catequistes i amics de la Catequesi Especial de l'Arxiprestat de Terrassa avui ens sentim una mica orfes i ja et trobem a faltar: la teva presència, els teus consells, la teva imaginació, la teva disponibilitat i sobretot el teu amor envers els més senzills, sense regatejar temps ni esforços durant aquest vint-i-nou anys de recorregut. No fa massa dies encara vas tenir l'ànim de venir-nos a visitar, acompanyat de la teva filla, portant la màquina d'oxigen que t'ajudava a respirar i ens vas adreçar unes paraules encoratjadores, que dites per tu, eren ben convincents. I dissabte passat celebràvem l'Eucaristia, donant gràcies per tots aquests anys de la Catequesi Especial i pregàvem al Pare que et donés forces per afrontar la greu malaltia que paties i el que vingués després. Tots ens vam sumar a aquesta intenció amb un cor obert de bat a bat. I quan vam resar el Parenostre, fent els gestos que tu amb tant d'entusiasme ens vas ensenyar, tancàvem els ulls i et recordàvem davant l'altar mostrant-nos-els. Gaspar, gràcies per tot el que hem pogut compartir, per la teva fe, pel teu amor als més senzills, per la teva sinceritat i honestedat, per dir les coses pel seu nom, sempre amb la intenció de millorar. I no, no et volem dir només Adéu, sinó que des de la fe i de tot cor et diem: A reveure Gaspar! Què al Cel ens puguem veure! Descansa en pau!!!
Mn. Joan Làzaro i Padrós