El teòleg i filòsof Dr.. Francesc Torralba en el seu llibre: “L’art de saber escoltar”, en un dels seus capítols, ens parla que “l’escolta és indispensable per al diàleg, però no sempre que escoltem dialoguem, perquè el diàleg requereix, per part del qui escolta, la voluntat de reaccionar al que ha escoltat. En efecte, el diàleg és una perfecta conjunció de recepció i de sortida d’un mateix”.
A les portes del dia 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, tenim molt present un dels desitjos que més consens suscita: que hi hagi un diàleg franc i sincer entre totes les parts, sense humiliacions ni menyspreus per part de ningú, reconeixent-se mútuament com a interlocutors i portant al terreny de la política el que mai n’hauria d’haver sortit, i que tant nefastes i doloroses conseqüències està tenint, especialment per aquelles persones, polítics i agents socials, que porten tants mesos en presó preventiva o bé que han hagut de marxar a l’estranger, totes elles de provades conviccions pacífiques i democràtiques, així com pels seus familiars i amics.
El Dr. Torralba, citant a Gádamer, afirma que els carismàtics del diàleg que han canviat el món són quatre: Confuci, Gautama Buda, Jesús i Sòcrates. Tots quatre van exercir el diàleg al llarg de les seves vides públiques. Van dialogar amb els seus contemporanis practicant degudament l’escolta. “Aprendre a dialogar és aprendre a imitar aquests homes decisius, aquests esperits dotats d’una grandesa sobrehumana. Tots ells van escoltar i no tan sols van escoltar-se. Obraven moguts per un esperit interior, per una força que els va empènyer a superar les més grans contrarietats, Són exemples sempre vius de la lucidesa i la claredat”. Tant de bo, que redescobrim l’art del saber escoltar per assolir el diàleg possible, que en darrera instància és “un acte d’hospitalitat. Consisteix en obrir la porta a l’amic i a l’estrany sense càlculs de conveniència, de diplomàcia, de compensació o de prudència”.
Mn. Joan Làzaro i Padrós