El cap de setmana passada es va celebrar la VII edició de les “Jornades Transmet! Novetat i actualitat de la fe”, amb el títol: “ La pastoral vocacional i juvenil per la Nova Evangelització ”, amb íntima connexió amb el Sínode convocat pel Papa Francesc, que celebrava aquell mateix diumenge l'assemblea Ordinària de Cloenda. Vam comptar amb una interessant conferència marc del Bisbe de Cartagena, Mons. José Manuel Lorca Planas. Entre moltes altres coses, Mons. Lorca va afirmar que els joves es troben amb dificultats com: 1. La pluralitat de mons juvenils, influenciats per la geografia, la historia, el gènere; 2. La rapidesa dels processos de canvi que provoquen inseguretat, incertitud, vulnerabilitat; 3. S’enfronten a un món diferent del que els han explicat els seus pares i educadors; 4. Voldrien transformar l’entorn i no els deixen i sovint cauen en el cultiu de la pròpia imatge; 5. La indignació envers les institucions, inclosa l’Església; 6. Aprenen a viure sense Déu i busquen alternatives que acostumen a ser pitjors; 7. S’entreguen fàcilment a la cultura dominant consumista; 8. La influencia de noves tecnologies i xarxes, els mou a viure en una vida virtual.
Davant d’aquestes dificultats, quines ajudes caldria oferir als joves?: 1. Figures de referència, properes, creïbles, coherents, honestes, dignes de confiança; 2. Revaloritzar el rol dels pares i de la família; 3. Descobrir itineraris de reflexió sobre el seu projecte de futur; 4. Promoure les qualitats dins la innovació social i el seu protagonisme positiu; 5. Sostenir les llibertats que es van construint a partir de la fe i del discerniment vocacional; 6. Posar-se en l’escolta; 7. Valorar la llibertat humana; 8.Valorar el do del discerniment; 9. No quedar-se en la realitat de les idees. Mons. Lorca, va exposar que els joves avui li demanen a l’Església, allò que el Papa ja fixava com a eixos dels treballs sinodals i que en l’homilia de la missa de clausura del Sínode va refermar i que reproduïm a continuació: “Escolta: Els fills del Pare celestial escolten als seus germans: no les murmuracions inútils, sinó les necessitats del proïsme. Escoltar amb amor, amb paciència, com fa Déu amb nosaltres, amb les nostres pregàries, sovint repetitives. Déu mai descansa, sempre se n’alegra quan el busquem. Acompanyament: En segon lloc, l’acompanyament en el camí de fe, és a dir, “fer-se proïsme”. Fer-se proïsme es portar la novetat de Déu a la vida del germà, és l’antídot contra la temptació de les receptes preparades. Preguntem-nos si som cristians capaços de ser propers, de sortir dels nostres cercles per abraçar als que “no són dels nostres”, i que Déu cerca ardentment. Testimoni: El tercer eix és donar testimoni. No és cristià esperar que els germans que estan a la recerca truquin a les nostres portes; haurem d’anar on estan ells, no portant-nos a nosaltres mateixos, sinó Jesús.. Ell ens envia, com a aquells deixebles, per animar i aixecar en el seu nom. Ell ens envia a dir-los a tots: “Déu et demana que et deixis estimar per Ell”. Tant de bo que tots plegats, amb l’ajut del Senyor, avancem en aquest camí.
Mn. Joan Làzaro i Padrós