Amb aquestes paraules, extretes del Salm 34, verset 7, comença el Missatge del Sant Pare Francesc en motiu de la II Jornada Mundial dels Pobres que celebrem aquest diumenge. Permeteu-me que us en comparteixi alguns fragments, que poden ajudar-nos a viure-la:
“...Se’ns diu, abans de res, que el Senyor escolta els pobres que l’invoquen i que és bo amb aquells que cerquen refugi en Ell amb el cor destrossat per la tristesa, la soledat i l’exclusió... El salm caracteritza amb tres verbs l’actitud del pobre i la seva relació amb Déu:
1. Cridar. La condició de pobresa no s’esgota en una paraula, sinó que es transforma en un crit que travessa el cel i arriba fins a Déu...En una Jornada com aquesta, estem cridats a fer un seriós examen de consciència per adonar-nos si realment hem estat capaços d’escoltar els pobres.
2. Respondre. El Senyor no només escolta el crit del pobre, sinó que respon. La seva resposta, com es testimonia en tota la història de la salvació, és una participació plena d’amor en la condició del pobre...és sempre una intervenció per a guarir les ferides de l’ànima i del cos, per a restituir la justícia i per ajudar a reprendre la vida amb dignitat. La resposta de Déu és també una invitació que tot el qui creu en Ell obri de la mateixa manera dins dels límits del que és humà. La Jornada Mundial dels Pobres pretén ser una petita resposta que l’Església sencera, estesa pel món, dirigeix als pobres de tots tipus i de tota regió perquè no pensin que el seu crit s’ha perdut en el buit... Els pobres no necessiten un acte de delegació, sinó el compromís d’aquells que escolten el seu clam. La sol·licitud dels creients no pot limitar-se a una forma d’assistència –que és necessària i providencial en un primer moment-, sinó que exigeix aquesta atenció amant (Evangeli Gaudium EG,199) que honra l’altre com a persona i busca el seu bé.
3. Alliberar. El pobre de la Bíblia viu amb la certesa que Déu intervé a favor seu per a restituir-li dignitat. La pobresa no és buscada, sinó creada per l’egoisme, l’orgull, l’avarícia i la injustícia...La salvació de Déu pren la forma d’una mà estesa vers el pobre, que ofereix acollida, protegeix i fa possible experimentar l’amistat de la qual es té necessitat (EG,187)...
Quan trobem la manera per apropar-nos als pobres, sabem que la primacia li correspon a Déu, que ha obert els nostres ulls i el nostre cor a la conversió. No és protagonisme el que necessiten els pobres, sinó aquest amor que sap amagar-se i oblidar el bé realitzat. Els veritables protagonistes són el Senyor i els pobres”...
Mn. Joan Lázaro i Padrós