I faig meu el desig expressat pel Papa Francesc en el seu missatge en motiu de la 52a Jornada Mundial per la Pau, i que va ser el centre de la 31ª Pregària per la Pau, organitzada per Justícia i Pau a l’Església de Sant Pere de Terrassa, el 1r dia del nou any. Permeteu-me, doncs, que us en faci una síntesi, tot recomanant-vos que el llegiu tot sencer així que pugueu:
*“Quan entreu en una casa digueu primer: “Pau en aquesta casa”. Donar la pau està en el centre de la missió dels deixebles de Crist i s’adreça a tots els homes i dones que esperen la pau enmig de les tragèdies i la violència de la història humana.
*El desafiament d’una bona política, entesa com a un vehicle fonamental per a edificar la ciutadania i l’activitat de l’home, suposa per a tots els qui reben el mandat de servir el seu país: protegir els qui hi viuen i treballar per tal de crear les condicions per a un futur digne i just.
*La caritat, la justícia, l’equitat, el respecte mutu, la sinceritat, l’honestedat i la fidelitat són virtuts humanes necessàries per a una política al servei dels drets humans i de la pau.
*Els vicis de la política, deguts tant a la ineptitud personal com a deformacions en l’ambient i en les institucions, entre d’altres, són: la corrupció, la negació del dret, l’incompliment de les normes comunitàries, l’enriquiment il·legal, la justificació del poder mitjançant la força o amb el pretext arbitrari de la “raó d’Estat”, la xenofòbia i el racisme, el menyspreu dels qui s’han vist obligats anar a l’exili...
*La bona política promou la participació dels joves i la confiança en l’altre, reconeixent els carismes i les capacitats de cada persona.
*No a la guerra ni a l’estratègia de la por. La pau es basa en el respecte de cada persona, independentment de la seva història, respecte del dret i del bé comú, de la creació que ens ha estat confiada i de la riquesa moral transmesa per les generacions passades.
*La pau és fruit d’un gran projecte polític, fonamentat en la responsabilitat recíproca i la interdependència dels éssers humans i alhora és un desafiament que exigeix ser acollit dia rere dia, amb una conversió del cor i de l’ànima que ens por$ a viure-la amb nosaltres mateixos, amb l’altre i amb la creació”. Que així sigui!!!
Mn. Joan Làzaro i Padrós