“El seminari, missió de tots” és el lema amb el que s’ha convocat el dia del seminari d’enguany, que se celebra entorn a la Solemnitat de Sant Josep, patró de les vocacions al sacerdoci. Tal i com se’ns diu en el material que s’ha publicat en relació a aquesta jornada entranyable, “la vocació al ministeri sacerdotal és un regal de Déu a l’Església que requereix la participació activa de tots els cristians com a membres del Cos de Crist”. Sobre aquesta base, se’ns proposa unes reflexions, de les que en destaquem uns quants punts:
“1ª) Ensenyar aprenent: la necessitat de la formació permanent:
*La formació sacerdotal és una tasca permanent. Es tracta d’una necessitat imprescindible i irrenunciable al ministeri; això implica una actitud de disponibilitat a a voluntat de Déu, a la conversió del cor, a rellegir la nostra història a la llum de l’Evangeli per a una entrega total a l’Església.
*Cada dia alimentem l’encontre personal amb Crist, que ens va al davant marcant el camí. La nostra pròpia vida, donada als altres amb la gràcia de l’Esperit Sant, està en un constant procés de renovació permanent, en un sí aquí i ara. Hem, per tant, de recordar i assumir la necessitat d’aprendre al mateix temps que ensenyem als altres.
2ª) Tots som responsables de la pastoral vocacional : * Si Déu ha volgut fer-se trobadís amb l’home donant el primer pas, això provoca una resposta gratuïta i lliure per part del qui és cridat. Els mateixos intents, joves i adults són protagonistes en el procés vocacional, atès que es tracta d’una crida personal, amb nom i cognoms, a un camí de felicitat plena d’entrega a Déu i als germans.
*La primera responsabilitat de cada Església local en l’àmbit vocacional correspon al Bisbe diocesà.
*L’exemple llegat en el treball pastoral quotidià, així com l’animació i l’acompanyament previ a l’ingrés al seminari correspon al sacerdot insertat en el presbiteri.
*De vital importància és la pròpia família que acompanya, en primer lloc, els primer passos en la fe dels batejats. També la Parròquia d’origen, l’escola i els altres moviments eclesials esdevenen alè i empenta cap al compromís cristià.
* En tots els casos, infants, adolescents, joves i adults, cal un bon i prudent acompanyament”. Encomanem-ho a la pregària i col·laborem-hi en la mesura de les nostres possibilitats!!!
Mn. Joan Làzaro i Padrós