El capítol I de la darrera exhortació apostòlica del Papa Francesc titulada,“ CRIST VIU ”, de la que en començàvem a parlar la setmana passada, es dedica a analitzar “què diu la Paraula de Déu sobre els joves”.
En l’Antic Testament, trobem personatges com Josep, el més petit de la família, a qui Déu comunicà coses grans en somnis i va superar a tots els seus germans quan tenia vint anys. A Gedeó, en qui reconeixem la sinceritat dels joves. A Samuel, que gràcies al consell d’un adult, obrirà el seu cor a escoltar la crida de Déu. Al rei David, escollit quan era un noi, que posarà de manifest que la gloria de la joventut està en el cor més que en la força física o en la impressió que hom provoca als altres. A Salomó, que amb l’audàcia de la joventut va demanar a Déu la saviesa i es va entregar a la seva missió. A la jove Ruth, que va ser un exemple de generositat al quedar-se amb la seva sogra, caiguda en desgràcia, i també va mostrar la seva audàcia per a sortir endavant en la vida.
En el Nou Testament, "conta una paràbola de Jesús (cf. Lc 15,11-32) que el fill “més jove” va voler anar-se de la casa paterna cap a un país llunyà (cf.12-13). Però els seus somnis d’autonomia es convertiren en llibertinatge i disbauxa (cf.v.13) i va provar la duresa de la solitud i de la pobresa (cf vv.14-16). Però, va saber recapacitar per a començar de nou (cf.vv.17-19) i va decidir aixecar-se (cf.v.20). És propi del cor jove disposar-se al canvi, ser capaç de tornar a aixecar-se i deixar-se ensenyar per la vida. ¿Com no acompanyar al fill en aquest nou intent? Però el germà gran ja tenia el cor envellit i es va deixar posseir per l’avidesa, l’egoisme i l’enveja (cf.vv.28-30). Jesús elogia el jove pecador que reprèn el bon camí més que al que es creu fidel però no viu l’esperit de l’amor i de la misericòrdia (nº 12). “Jesús, l’eternament jove, vol regalar-nos un cor sempre jove, La Paraula de Déu ens demana: “Netegeu-vos bé del llevat vell i sigueu una pasta nova, vosaltres que no teniu llevat“ (1Co 5,7). Al mateix temps ens convida a despullar-nos de l’home “vell” per revestir-nos de l’home “jove” (cf. Col 3,9.10). I quan explica el que és revestir-se d’aquesta joventut “que es va renovant” (v.10) diu que és tenir “entranyes de misericòrdia, de bondat, d’humilitat, mansuetud, paciència, suportant-se uns a altres i perdonantse mútuament si algú té queixa de l’altre” (Col 3,12-13). Això significa que la veritable joventut és tenir un cor capaç d’estimar...”.
Mn. Joan Làzaro i Padrós