Celebrem el segon Diumenge de Pasqua o de la Divina Misericòrdia, i tenim molt present que Crist és el rostre de la misericòrdia de Déu, que “tot es revela en la misericòrdia; tot es resol en l’amor misericordiós del Pare” (nº 1 de Misericordia et Misera). Recordem també la crida que en l’any jubilar ens va fer el Papa Francesc a fer créixer com Església la cultura de la misericòrdia. Una Església, continuant les reflexions del capítol 2n de l’exhortació apostòlica “Crist Viu”, titulat “Jesucrist sempre jove”; “ que es deixa renovar:
*Demanem al Senyor que alliberi l’Església dels qui volen envellir-la, esclerotitzar-la, fer-la tornar immòbil. Demanem també que l’alliberi d’una altra temptació: creure que és jove perquè cedeix a tot el que el món li ofereix, creure que es renova perquè amaga el seu missatge i es mimetitza amb els altres. No. És jove quan és ella mateixa, quan rep la força sempre nova de la Paraula de Déu, de l’Eucaristia, de la presència de Crist i de la força del seu Esperit cada dia. És jove quan és capaç de tornar una vegada i una altra a la seva font (nº 35).
*És cert que els membres de l’Església no hem de ser <>. Tothom ha de sentir-nos germans i propers, com els Apòstols, que <> (Ac 2,47; cf. 4,21.33;5,13). Però al mateix temps hem d'atrevir-nos a ser distints, a mostrar altres somnis que aquest món no ofereix, a testimoniar la bellesa de la generositat, del servei, de la puresa, de la fortalesa, del perdó, de la fidelitat a la pròpia vocació, de la pregària, de la lluita per la justícia i el bé comú, de l’amor als pobres, de l’amistat social (nº 36).
*L’Església de Crist sempre pot caure en la temptació de perdre l’entusiasme perquè ja no escolta la crida del Senyor al risc de la fe, a donarho tot sense mesurar els perills, i torna a cercar falses seguretats mundanes. Són precisament els joves els qui poden ajudar-la a mantenir-se jove, a no caure en la corrupció, a no quedar-se, a no enorgullir-se, a no convertir-se en secta, a ser més pobra i testimonial, a estar a prop dels darrers i rebutjats, a lluitar per la justícia, a deixar-se interpel·lar amb humilitat. Ells poden aportar a l’Església la bellesa de la joventut quan estimulen la capacitat <(nº 37)”. Que així sigui!!!
Mn. Joan Làzaro i Padrós