En aquest tercer Diumenge de Pasqua, continuem compartint algunes de les reflexions que el Papa Francesc fa a l’exhortació apostòlica “Crist Viu”, en el capítol 2n, titulat “Jesucrist sempre jove”, referint-se a una Església atenta als signes dels temps:
“*<>. Per això és necessari que l’Església no estigui massa pendent de si mateixa, sinó que reflecteixi sobretot Jesucrist. Això implica que reconegui amb humilitat que algunes coses concretes han de canviar, i a tal fi necessita també recollir la visió i fins i tot les crítiques dels joves (nº 39)
*Si bé hi ha joves que gaudeixen quan veuen una Església que es manifesta humilment segura dels seus dons i també capaç d’exercir la crítica lleial i fraterna, altres joves reclamen una Església que escolti més, a que es passi la vida condemnant el món. No volen veure una Església callada i tímida, però tampoc que estigui sempre en guerra per dos o tres temes que l’obsessionen, Per a ser creïble davant els joves, a vegades necessita recuperar la humilitat i senzillament escoltar, reconèixer en el que diuen els altres alguna llum que l’ajudi a descobrir millor l’Evangeli. Una Església a la defensiva, que perd la humilitat, que deixa d’escoltar, que no permet que la qüestionin, perd la joventut i es converteix en un museu. Com podrà acollir d’aquesta manera els somnis dels joves? Encara que tingui la veritat de l’Evangeli, això no vol pas dir que l’hagi comprès plenament; més aviat ha de créixer sempre en la comprensió d’aquest tresor inesgotable (nº 41).
* Per exemple, una Església massa temorosa i estructurada pot ser permanentment crítica davant tots els discursos sobre la defensa dels drets de les dones, assenyalar constantment els riscos i els possibles errors d’aquestes crides. En canvi, una Església viva pot reaccionar prestant atenció a les legítimes reivindicacions de les dones que demanen més justícia i igualtat...Amb aquesta mirada serà capaç de fer seves aquestes reclamacions de drets, i donarà la seva aportació amb convicció per a una major reciprocitat entre homes i dones, encara que no estigui d’acord amb tot el que proposin alguns grups feministes. En aquesta línia, el Sínode volgué renovar el compromís de l’Església << contra tota mena de discriminació i violència sexual>>. Aquesta és la reacció d’una Església que es manté jove...(nº 42)”. Que així sigui!!!
Mn. Joan Làzaro i Padrós