Som en el IV Diumenge de Pasqua, i amb alegria cantem que Crist ha ressuscitat, al·leluia!, i ens fa passar de mort a vida, al·leluia!. I continuem compartint fragments de la darrera exhortació del Papa Francesc “Crist Viu”. Avui encetem el capítol 3r, titulat “Vosaltres sou l’ara de Déu”, i en concret, quan parla d’algunes coses que els passen els joves d’un món en crisi:
“*Molts joves són ideologitzats, utilitzats i aprofitats com a carn de canó o com a força de xoc per a destruir, acovardir i ridiculitzar altres joves. I el pitjor és que molts són convertits en éssers individualistes, enemics i desconfiats de tothom, que així es tornen presa fàcil d’ofertes deshumanitzadores i dels plans destructius que elaboren grups polítics o poders econòmics (nº73).
*Encara són <>... (nº 74).
*No siguem una Església que no plora davant aquests drames dels seus fills joves. No ens hi acostumem mai, perquè el qui no sap plorar no és mare. Nosaltres volem plorar perquè la societat també sigui més mare, perquè en lloc de matar aprengui a infantar, perquè sigui promesa de vida. Plorem quan recordem els joves que ja han mort per la misèria i la violència, i demanem a la societat que aprengui a ser mare solidària. Aquest dolor no se’n va, camina amb nosaltres, perquè la realitat no es pot amagar. El pitjor que podem fer és aplicar la recepta de l’esperit mundà que consisteix en anestesiar els joves amb altres notícies, amb altres distraccions , amb banalitats (nº 75).
A vegades el dolor d’alguns joves és molt lacerant; és un dolor que no es pot expressar amb paraules; és un dolor que ens bufeteja. Aquests joves només poden dir a Déu que sofreixen molt, que els costa massa tirar endavant, que ja no creuen en ningú. Però en aquest lament que trenca el cor s’hi fan presents les paraules de Jesús: <> (Mt 5,4). Hi ha joves que pogueren obrir-se camí en la vida perquè els arribà aquest promesa divina. Tant de bo que sempre ho hagi a prop d’un jove sofrent una comunitat cristiana que pugui fer ressonar aquestes paraules amb gestos, abraçades i ajudes concretes” (nº 77). Tant de bo!!!
Mn. Joan Làzaro i Padrós